Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893 - Barcelona, 1991) escultor, col·leccionista i pedagog, va rebre estudis d'art a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona, que va complementar amb estades a l'estranger. Va treballar en el taller de l'escultor modernista Eusebi Arnau. Com a docent, a més de ser professor, va compartir la direcció d'aquest centre amb l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. Durant un breu període cva compaginar la direcció dels dos centres, amb la presidència de la Reial Acadèmia de Belles Arts.

MARÈS ESCULTOR
Com a escultor es va convertir en una de les figures més destacades de l'escultura monumental. Va intervenir en alguns dels treballs realitzats per a l'Exposició Internacional de 1929. Entre els monuments realitzats, d'estil classicista, destaquen el de Francesc Layret (1936), el de Soler i Rovirosa (1930) i l'estàtua de la Victòria (1932-40), les escultures, grups i relleus de Montjuïc i de la plaça de Catalunya, totes elles a la ciutat de Barcelona. A més, destaca la seva intervenció en la restauració de les tombes reals en el monestir de Poblet (Tarragona) en 1946.

MARÈS COL·LECCIONISTA
Amb el temps, el col·leccionisme va passar a ser la seva principal activitat. L'esprit col·leccionista de Marès sorgeix del seu pare, Pere Marès Oriol, llibreter anticuari. Una consciència que desenvolupa a partir de les beques de formació artística a l'estranger, amb les quals va contactar amb el món dels anticuaris i les subhastes d'obres d'art. És llavors quan Marès va començar a adquirir les primeres col·leccions.
En la dècada dels quaranta del segle XX, la imatge pública de Marès va possibilitar que la seva col·lecció d'objectes fos coneguda. Concretament, a 1944 l'Associació dels Amics dels Museus de Catalunya va organitzar una exposició amb una selecció de peces. Més tard, en 1946 obre les portes el Museu Frederic Marès de Barcelona. Però la col·lecció conservada és molt extensa, de manera que Marès va resoldre el problema de no poder exposar tots els objectes adquirits amb donacions a altres museus o, fins i tot, amb la creació de nous museus. Una tasca que va desenvolupar fins a la seva mort l'any 1991.

www.museumares.bcn.es

Pau Casals i Defilló

Pau Carles Salvador Casals i Defilló (el Vendrell, 29 de desembre de 1876 - Sant Joan de Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973), més conegut com Pau Casals, i també com Pablo Casals a Llatinoamèrica i el món anglosaxó, és un dels músics espanyols més destacats del segle XX. De pare espanyol i mare porto-riquenya, Casals és considerat un dels millors violoncel·listes de tots els temps.
Una de les seves composicions més cèlebres és el "Himne de les Nacions Unides", conegut com el "Himne de la Pau", compost mentre residia en la seva segona pàtria, Puerto Rico, on havia nascut i s'havia criat amb la seva mare). Magnífic director d'orquestra i excel.lent compositor, Casals fou sempre un artista completíssim, de fèrria disciplina i gran dedicació.
A més de destacar com a intèrpret, Pau Casals també va ser reconegut pel seu activisme en la defensa de la pau, la democràcia, la llibertat i els drets humans, que li van valer prestigioses condecoracions com la Medalla de la Pau de l'ONU i ser nominat al Premi Nobel de la Pau. Casals també va manifestar públicament la seva oposició al règim franquista i el seu desig de veure una Catalunya no necessàriament independent però amb un grau alt d'autonomia.
Pau Casals va morir el 22 d'octubre de 1973, a l'edat de 96 anys, a Sant Joan de Puerto Rico, a conseqüència d'un atac de cor. Va ser enterrat al Cementiri Commemoratiu de Sant Joan de Puerto Rico. En aquesta localitat s'organitza l'actual Festival Casals de Puerto Rico.
El 9 de novembre de 1979, restablida la democràcia a Espanya, les seves restes van ser traslladades al cementiri del Vendrell, la seva població natal, on actualment descansen.
En el centre del Vendrell se situa la Casa-Museu de Pau Casals, i al barri de San Salvador de la mateixa població, la seu de la Fundació Pau Casals, amb una altra casa-museu enfront d'un auditori batejat amb el seu nom, i amb un bust realitzat per l'escultor Josep María Subirachs.

LA CATALANITAT DEL MESTRE DE LA PAU
Discurs de Pau Casals davant les Nacions Unides el 24 d'octubre de 1971.
"Aquest és l'honor més gran de la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament. Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya."

www.paucasals.org