Salvador Dalí i Domènech

Salvador Domènec Felip Jacint Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, 11 de maig de 1904 – Figueres, 23 de gener de 1989) fou un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme. Les seves habilitats pictòriques se li solen atribuir a l'influencia i l'admiració per l'art Renaixentista. Aquest va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i reconeixible. Una de les seves obres més importants és La persistència de la memòria, també anomenada Rellotges tous, que data de l'any 1931. Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la joieria i el teatre, treballant com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. També va escriure alguns llibres, entre els que destaca Diari d'un geni (1965).

PROCEDÈNCIA
Va néixer l'11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres, capital de l'Alt Empordà. El germà gran de Dalí, també anomenat Salvador, va morir de meningitis tres anys abans del seu naixement, als set anys d'edat. El seu pare, Salvador Dalí i Cusí (1872 – 1950), notari de la ciutat i natural de Cadaqués, tenia un caràcter estricte i disciplinari que quedava suavitzat per la seva dona, Felipa Domènech i Ferrés (1874 – 1921), que va fomentar els esforços artístics del seu fill. Als cinc anys, els seus pares van dur-lo a la tomba del seu germà i li van explicar que ell era la seva reencarnació, fet que va arribar a creure. Del seu germà Dalí va comentar: "Jo he viscut la mort abans de viure la vida. El meu germà va morir a causa d'una meningitis, a l'edat de set anys, tres abans del meu naixement... ens semblàvem com dues gotes d'aigua, només que amb diferents reflexos".

ESTUDIS
Dalí va cursar estudis de batxillerat a l'IES Ramon Muntaner de Figueres on va participar en l'elaboració de la revista Studium. També va assistir a classes de pintura, on va rebre la seva primera formació artística. El 1916 va descobrir la pintura moderna en una de les seves vacances estiuenques a Cadaqués amb la família de Ramon Pichot, un artista local que viatjava freqüentment a París. El 1919 Dalí va realitzar la primera exposició pública al Teatre Municipal de Figueres. La seva primera exposició individual seria uns anys més tard, el 1925, a les Galeries Dalmau de Barcelona. L'any 1921 la mare de Dalí va morir d'un càncer de mama quan ell només tenia setze anys. Després de la seva mort, el pare de Dalí es va casar amb la germana de la seva dona, la qual cosa no agradà a Dalí. L'any 1922 Dalí es va traslladar a Madrid per estudiar a la Residencia de estudiantes i va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Dalí ja cridava l'atenció per la seva excentricitat; duia el cabell llarg i patilles i vestia amb abric, mitges i pantalons a l'estil de la moda del segle anterior. Però les seves pintures, en les quals experimentava amb el cubisme, van captar l'atenció dels seus companys estudiants. És probable que, en les seves primeres obres cubistes, Dalí no entengués bé aquest moviment artístic, ja que l'única informació sobre el cubisme li arribava a través d'alguns articles de revistes i d'un catàleg que li va donar Pichot, ja que, en aquells moments, no havia pintors cubistes a Madrid. Dalí també va experimentar amb el dadaisme, que va influir en la seva obra al llarg de la seva vida. A la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando va conèixer el poeta Federico García Lorca, amb el qual inicià una llarga "amistat", i també el director de cinema Luis Buñuel, Rafael Alberti o José Moreno Villa. L'any 1924 un encara desconegut Salvador Dalí il·lustra el seu primer llibre, "Les bruixes de Llers", del seu amic el poeta empordanès Carles Fages de Climent, amb qui tornarà a col·laborar a "la Balada del sabater d'Ordis" (1954) i amb l'auca el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí" (1961). Dalí fou expulsat de l'Acadèmia l'any 1926, poc abans dels seus exàmens finals, després d'afirmar que ningú a l'Acadèmia era prou competent per examinar-lo. Aquell mateix any va fer el seu primer viatge a París, on va conèixer Pablo Picasso, a qui el jove Dalí reverenciava; Picasso ja havia escoltat paraules favorables sobre Dalí en boca de Joan Miró. Dalí va realitzar un gran nombre d'obres amb una forta influència de Picasso i Miró durant els següents anys mentre avançava desenvolupant el seu propi estil.

INFLUÈNCIES
No obstant això, algunes tendències de l'obra de Dalí que continuarien al llarg de la seva vida ja es van fer evidents a la dècada del 1920. Dalí va devorar influències de tots els estils artístics que podia trobar i va produir obres que anaven des del classicisme més acadèmic fins a les avantguardes més punteres unes vegades en obres separades i en altres combinades. Les exposicions de les seves obres a Barcelona van cridar molt l'atenció de la crítica, que barrejava les lloances amb mostres de perplexitat. Dalí es va deixar créixer un extravagant bigoti que es va convertir en una icona de si mateix, influït pel pintor espanyol del segle XVII Diego Velázquez. Va col·laborar amb Luis Buñuel en la realització de la pel·lícula Un chien andalou, estrenada a la ciutat de París l'any 1929, sent aquesta pel·lícula un dels màxims exponents del surrealisme. Aquell mateix any van visitar a Dalí al poble de Cadaqués una sèrie de personatges claus en el surrealisme, entre ells el poeta Paul Éluard i la seva esposa Gala Éluard, a la qual va seduir el jove pintor català convertint-la en la seva musa i companya per la resta de la seva vida. Dalí es convertí en un punt de referència del moviment surrealista. Utilitzava més la fixació d'imatges preses dels somnis, segons André Breton, "...abusant d'elles i posant en perill la credibilitat del Surrealisme...". Va inventar el que ell mateix va anomenar "mètode paranoico-crític", una barreja entre la tècnica d'observació de Leonardo Da Vinci, per mitjà de la qual observant una paret es podia veure com sorgien formes, i les tècniques de frottage; fruit d'aquesta tècnica són les obres en les quals es veuen dues imatges en un sola configuració. Lluís Racionero apunta que "en els quadres de l'època 1928-34 el paisatge i la llum de l'Empordà tenen una importància decisiva. Si el surrealisme de Dalí supera el de Tanguy o de Chirico és precisament perquè aquests han de cercar les imatges dintre d'ells mateixos, mentre que Dalí les tenia a la vista: només li faltava combinar-les de manera paranoico-crítica ell mateix reconeix els efectes del país en la seva dedicatòria a un llibre de poemes del seu amic Carles Fages de Climent: "Jo soc divinament tocat de l'ala, nou Prometeu de Port Lligat". L'any 1936 André Breton va expulsar Dalí del seu cercle surrealista per les seves tendències feixistes, esdevenint l'artista empordanès un dels pocs intel·lectuals que van donar suport a Francisco Franco a l'ascendir al poder durant la Guerra Civil Espanyola. El 1940, a causa de la Segona Guerra Mundial, Dalí es va traslladar als Estats Units d'Amèrica amb Gala, país on va romandre fins el 1948, una època que és considerada com una de les més fructíferes de la seva vida i on va publicar la seva autobiografia The Secret Life of Salvador Dalí.

RETORN A CASA
L'any 1949 retornà a Catalunya amb el beneplàcit del govern de Francisco Franco, que l'utilitzà com a propaganda política, cosa que fou molt criticada per nombrosos intel·lectuals i progressistes. El 1959 André Breton va homenatjar els 40 anys del naixement del surrealisme mitjançant la celebració de l'expossició Homage to Surrealism, amb obres de Dalí, Joan Miró, Enrique Tábara i Eugenio Granell. A partir de la dècada del 1960 Dalí no només utilitzà com a mitjà d'expressió la pintura sinó que també emprà la holografia, sent considerat per Andy Warhol una font d'inspiració pel Pop art. El 1960 inicià el seus treballs per realitzar una seu permanent per la seva obra, la realització del Teatre-Museu Dalí de Figueres, museu que fou inaugurat l'any 1974. Interessat així mateix en la decoració i la imatge, l'any 1969 realitzà el logotip per a l'empresa Chupa Chups així com la decoració del Teatro Real de Madrid durant la retransmissió televisiva del Festival d'Eurovisió d'aquell any. L'any 1981 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i el 1982 el rei Joan Carles I d'Espanya el nomenà marquès de Púbol.

LA VIDA ARRIBA A LA SEVA FI
La mort de Gala el 10 de juny de 1982 provocà el decaïment de Dalí, que a partir d'aquell moment es ressentí constantment de la seva salut, retirant-se a viure des de la casa de Portlligat de Cadaqués al castell de Púbol, una fortificació que el mateix Dalí havia regalat a Gala. Un incendi a la seva habitació l'any 1984 va fer que es traslladés a unes habitacions de Torre Galatea, edifici annex al Teatre-Museu, on va romandre pràcticament reclòs fins a la seva mort el 23 de gener de 1989. La seva darrera aparició pública va ser en el concert per piano i arpa, interpretat per Carles Coll i Abigail Prat, en què es va estrenar l'obra Música per Galalina de Jordi Codina. S'ha denunciat que Dalí va ser obligat per alguns dels seus "cuidadors" a signar llenços en blanc que serien venuts després de la seva mort com originals. Aquests rumors van fer que el mercat de l'art es mostrés escèptic amb les obres atribuïdes un Dalí durant la seva última època. El novembre de 1988, Dalí va ser ingressat arran d'un atac cardíac, i el 5 de desembre de 1988 va ser visitat pel rei Juan Carlos I, qui li va confessar que sempre havia estat un admirador fidel de la seva obra. El 23 de gener de 1989, escoltant el seu disc preferit - "Tristany i Isolda", de Wagner - va morir a causa d'una parada cardiorespiratòria a l'Hospital de Figueres, amb 84 anys, i tancant el cercle va ser enterrat, tot i tenir prevista una tomba al costat de la seva esposa Gala a Púbol) a la cripta de Figueres ("respectant" la seva darrera voluntat comunicada de paraula pocs moments abans de morir al llavors alcalde de Figueres Marià Lorca), situada a la seva casa-museu (veure imatge). La seva cripta es troba a l'altre costat de l'església de Sant Pere, on havia estat batejat, havia rebut la seva primera comunió i on descansa des de llavors, tres mansanes més enllà de la seva casa natal.